CAMIL BOSCH IGNÉS

QUI SOC

Camil Bosch Ignés (1952) va néixer a Bellpuig, comarca de l’Urgell. Va fer la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, compaginant els seus estudis amb un treball a la banca. Un cop acabada la carrera va deixar el món de les finances i es va establir pel seu compte, fins el 1983 que es va traslladar a Mèxic per treballar com a directiu d’una empresa mexicana. L’any 1987 torna a Catalunya per dedicar-se un altre cop a l’advocacia com a cap del departament jurídic d’una important immobiliària, fins la seva jubilació.

En el terreny literari s’ha format a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, on va fer els cursos de Narrativa que imparteix el centre. El primer treball publicat en el camp de la literatura va ser un conte il·lustrat, “ELS OCELLS D’EN MARTÍ”, protagonitzat pels seus néts Martí i Júlia, un projecte solidari per l’Obra Social Sant Joan de Déu.

L’any 2022 va publicar la seva primera novel·la “JO, PER SI DE CAS, ME’N VAIG”, en la que amb to humorístic i irònic, dona una pinzellada de Mèxic i de la seva gent, i en la que hi barreja anècdotes i experiències personals dels anys que hi va viure.

En Camil Bosch, quan no escriu, li agrada navegar amb les barques de l’Associació Patí Català i Vela Llatina Calafell, i és assessor de la Federació Catalana per a la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial, entitat que aplega les 20 associacions de vela llatina i tradicional de Catalunya.

OBRES

Exhaurit

ELS OCELLS D’EN MARTÍ

Conte il·lustrat que fou objecte d’un projecte solidari a favor de l’Obra Social de Sant Joan de Déu dut a terme l’any 2015.

Sinopsi

En Martí és un nen a qui li agraden molt els animals i té una dèria: que els ocells puguin volar lliures.

Escolta el Conte

Sinopsi

Una hilarant òpera prima

L’advocat Quim Pladevall, tip de somiar amb els Borbons, se’n va a l’Hospital de Sant Pau perquè el visiti un psiquiatre. El doctor recomana que, si no vol emmalaltir, es dediqui a una feina menys estressant i deixi enrere la monarquia.

Demana una segona opinió al psicòleg Juan Carlos Rey, que ho confirma. Fa cas als professionals, i amb la família en contra, traspassa el despatx per instal·lar-se a Mèxic, on viurà situacions esperpèntiques envoltat d’uns curiosos personatges involucrats en una important trama de corrupció.

A «Jo, per si de cas, me'n vaig» s’hi detecta una influència mendoziana per la barreja tan característica de paròdia i gènere policial. El lector es divertirà seguint les peripècies de l’advocat Quim Pladevall a Mèxic, amb les sortides malhumorades de la seva dona, avions que s’estavellen, i, a l’inici, els malsons filipistes que treuen de polleguera el protagonista.

S’hi barreja, amb mesura, la sàtira amb una trama trepidant, plena d’aventures, i el lector no pot deixar de comprometre’s amb l’esdevenir del personatge. I tot plegat amb una prosa fresca i àgil.

Aquest to humorístic (esperpèntic en ocasions, en el bon sentit) s’acaba d’afirmar amb els títols dels capítols sorgits del refranyer popular, que són una picada d’ullet a la cultura catalana.

Llegeix el 1er capítol

Prefaci

Ressenya

Una de les característiques de les meves novel·les, sempre narrades en català i d’una forma amena i divertida, és la barreja d’accents i d’idiomes, en funció de la nacionalitat i l’origen de cada personatge. En concret, en aquesta el lector hi trobarà diàlegs en català col·loquial —fins i tot amb barbarismes com Ojo, el tenim que o pues que hauríem d’evitar si volem preservar l’idioma però que avui són pura realitat— català de ponent, valencià, mexicà i castellà, a més de frases soltes i alguns mots en anglès, italià, francès, àrab i alemany. També diàlegs en xipella, un subdialecte entre el català oriental i l’occidental, avui pràcticament en desús, però que encara el parlen els padrins i padrines de diversos pobles, entre d’altres, Santa Coloma de Queralt, les Piles, Pira, Blancafort i Solivella, que segons Marius Serra n’és la capital. Per això no us estranyi si veieu que la vocal àtona e es canvia per una i, tant en plurals com en singulars. No és un error, és xipella.

He utilitzat aquesta forma dialectal per tres motius: el primer, com a homenatge als meus padrins, que a Bellpuig també utilitzaven mots com acotxar-se, mixó, vencill o asmari; el segon, perquè com diu Joan Fuster, «la llengua que no s'usa està condemnada a desaparèixer» i d’aquesta manera aquí en quedarà constància escrita; i el tercer, per posar un granet de sorra perquè els lectors la coneguin.

El text és d’un gran esforç imaginatiu on el protagonista, Lluc Maria Blanc Claret, lluita per aconseguir fer realitat el somni de la seva mare i ho fa amb un tarannà aventurer, fantasiós, hipnotitzador i, fins i tot, extravagant.

El seu estil directe i satíric, el personatges que envolten el protagonista, molts d’ells actuals i que tots reconeixem, els capítols curts, i els constants girs narratius que ens porten del món local al global, ens asseguren diversió i no ens deixen indiferents.

Berta Pichel; Escriptora

Llegeix el 1er capítol

EMBOLICA QUE FA FORT

Pròlegs de Lluis Foix i Carme Plaza

Sinopsi

En el context de l’actualitat política i social espanyola de la segona dècada del segle XXI i amb la deriva independentista catalana en plena ebullició, sorgeix la figura del protagonista Lluc Maria Blanc Claret. Tot i haver fet la carrera de psicologia i tenir un doctorat en Fantasmologia per la Universidad Rey Juan Carlos, li costa trobar un lloc de treball que l’ompli. És aleshores que decideix ampliar la seva formació a Mèxic i a Puerto Rico. De tornada, aconsegueix un contracte com assessor del Partido Popular, del que mesos després se’n desvincula quan guanya la plaça de Cap del Departament de Relacions Personals i Mentalitat Transaccional de la Generalitat. Finalment ha deixat enrere la feina de «guardià de la mort» al tanatori de Gavà i d’hipnotitzador de pollastres a Mollerussa.

L’estiu de 2017 el Lluc coneix l’emir de Qatar a qui, després d’un fet extraordinari ocorregut a Doha, li demana un parell de favors: un de personal i l’altre per fer feliç la mare. I el xeic en pren nota...